Alevina - colla formada per dansaires amb l'edat compresa entre 6 a 9 anys. Les franges d'edat poden variar lleugerament entre les diferents colles sardanistes.

Gran - colla formada per balladors d'entre 16 i 39 anys. Les franges d'edat poden variar lleugerament entre les diferents colles sardanistes.

Infantil - colla formada per nens i nenes d'entre 10 i 13 anys. Les franges d'edat poden variar lleugerament entre les diferents colles sardanistes.

Juvenil - colla formada per dansaires menors de 16 anys. Les franges d'edat poden variar lleugerament entre les diferents colles sardanistes.

Veterana - colla formada per homes i dones a partir de 40 anys. Les franges d'edat poden variar lleugerament entre les diferents colles sardanistes.

Concurs - acte sardanista en què les colles competeixen per aconseguir la màxima adequació del seu ballar a la sardana; això inclouria interpretar-ne la música, comptar la sardana i repartir-la correctament, seguir-ne el compàs, mantenir el conjunt de la colla, no perdre el centre de l'anella. Tots aquests, doncs, serien els elements principals que tenen en compte els jurats a l'hora de puntuar les colles, encara que també poden utilitzar altres criteris.

Concurs bàsic - dins dels concursos de colles sardanistes, es tracta d'un concurs obligatori per a la colla; quan una colla s'inscriu en un dels campionats de la Unió de Colles Sardanistes, la normativa l'obliga a participar en un nombre concret de concursos, el lloc i la data dels quals vénen marcats i el resultat dels quals és puntuable per al campionat.

Concurs lliure - dins dels concursos de colles sardanistes, seria el concurs optatiu per a la colla, en el sentit que no puntua per al campionat i que la mateixa colla pot escollir a quin inscriure's. Tot i això, una colla que participa en un campionat ha de fer també un nombre mínim de concursos lliures. Val a dir que pot donar-se el cas que en un concurs lliure s'hi presenti una colla, en certa manera, "improvisada"; a l'estiu, per exemple, és freqüent que dansaires d'una o de diferents colles surtin a ballar amb el nom d'una colla nova i amb un altre vestit només per un sol dia.

Concurs de colles improvisades - concurs organitzat en el marc d'un aplec, quan la gent s'ajunta per formar una colla improvisada i balla una sardana mentre el jurat la puntua. Al final de l'aplec es donen els premis, que molt sovint consisteixen en coca i cava, o bé algun record commemoratiu.

Concurs de colles sardanistes - concurs destinat a colles estables, definides. Hem de dir que aquest tipus de concurs, al seu torn, es divideix en concursos lliures i bàsics. Aquests concursos estan oberts a colles de totes les categories (alevins, infantils, juvenils, grans i veterans). Els concursos de colles sardanistes solen començar a finals de març o principis d'abril, coincidint amb l'arribada del bon temps. S'allarguen fins a finals de novembre o principis de desembre. La majoria de concursos s'emmarquen en les festes d'una ciutat, poble o barri, encara que no tenen perquè coincidir-hi i solen organitzar-los agrupacions sardanistes, colles sardanistes i altres entitats culturals amb el suport de les institucions públiques.

Galop d'entrada - presentació de les colles. Cada colla entra al recinte del concurs per parelles, una darrera l'altra, al compàs de la música de galop. Una de les músiques de galop més interpretada és la peça que es coneix amb el nom d' "El ball de les gitanes". Les colles, normalment, comencen el galop a peu pla i al cap d'uns quants compassos es posen a saltar. Al passar per davant de la presidència (la tribuna amb les autoritats que presideixen el concurs) s'anuncia el nom de la colla pel megàfon i aquesta saluda abaixant el banderí que porta la primera parella. La colla es col·loca al lloc que se li ha assignat per ballar o bé surt del recinte, en funció de com s'organitzi el galop en el concurs en qüestió. El galop acaba quan han desfilat totes les colles participants.

Galop de sortida - a vegades, un concurs també pot tenir galop de sortida. En aquest cas, la cobla toca la música del galop d'entrada i les colles, en parelles, volten lliurement, sense un ordre establert i en to festiu, pel recinte del concurs. Per altra banda, després del concurs, o abans de les classificacions, es poden tocar una o més sardanes per al públic en què es convida a tothom a ballar, tant al públic com a les colles.

Repartiment de premis - per categories, es donen les classificacions finals del concurs amb els punts que ha rebut cada colla. De les puntuacions que obté la colla (hi ha 5 jurats que donen una classificació de les colles per la primera i per la segona sardana), se n'eliminen la millor i la pitjor de cada sardana respectivament i després se sumen els punts obtinguts. Poden donar-se empats i sempre guanya la colla amb menys punts.

Sardana de germanor - és la sardana que clou el concurs. Les colles s'agafen una al costat de l'altra formant una gran anella o més d'una de concèntriques, al voltant del recinte del concurs. Se solen ballar quatre tirades d'una sardana (set, en alguns casos) i al toc final tothom crida "Visca!".

Sardana de lluïment - sardana de competició per a les colles, durant la qual el jurat les puntua. Solen ser sardanes llargues (és a dir, de 10 tirades; obligatòriament ho seran en concursos bàsics) però últimament poden ser curtes (de 7 tirades) en alguns concursos lliures. Se'n fan dues (1a sardana de lluïment i 2a sardana de lluïment), entremig de les quals es balla la sardana revessa.

Sardana revessa - a diferència de les sardanes de lluïment, la sardana revessa no té definides les tirades de la sardana; és a dir, seria com una sardana lligada en què no hi ha un compàs de separació, de silenci, que marqui la fi d'una tirada i el començament de l'altra. Les colles han d'escoltar-la per tal d'encertar-ne el tiratge i així, repartir-la correctament i acabar amb el flabiol del primer contrapunt (la revessa només es toca fins al primer contrapunt). Als concursos hi ha un premi especial en metàl·lic a repartir entre les colles que endevinen i reparteixen bé la revessa.

Contrapunt - melodia de dos compassos de durada i interpretada pel flabiol que marca un moment de repòs, tant pels músics (excepte el flabiolaire) com pels dansaires. Durant aquest breu interval, els balladors abaixen els braços. Després del contrapunt es comença a puntejar amb el peu esquerre i el repartiment s'acaba a la banda esquerra (l'estil selvatà té deu tirades com l'estil empordanès però els repartiments s'efectuen per acabar a la banda dreta).

Cop final o fora - emisió al mateix instant d'una nota en forma de cop que marca el final de la sardana. El resultat és un acord final que els dansaires interpreten amb un moviment de braços en forma de cop endavant.

Curts - pas bàsic de la sardana format de 2 compassos que s'interpreten amb un punteig i un canvi.

Introit (veure Preludi) - melodia interpretada pel flabiol que avisa als dansaires que la sardana està a punt de començar.

Llargs - pas bàsic de la sardana format de 4 compassos que s'interpreten amb dos puntejos i dos canvis.

Preludi (veure Introit) - melodia interpretada pel flabiol que avisa als dansaires que la sardana està a punt de començar.

Tirada - l'estructura tradicional de la sardana consta de 10 tirades: dues tirades de curts, dues tirades de llargs, dues tirades més de curts, dues tirades més de llargs, el contrapunt, una tirada de llargs, un altre contrapunt, una última tirada de llargs i fora.

1a i 2a tirada de CURTS - aquestes dues tirades comencen just quan s'acaba l'introit interpretat pel flabiol. Aquestes dues tirades es ballen seguides i serveixen per estudiar la sardana, i per comptar-les. Quan s'acaba la segona tirada sempre es fa un dos i llargs.

1a i 2a tirada de LLARGS - aquestes dues tirades també serveixen per estudiar-les. Quan s'acaba la 2a tirada de llargs, es fa un dos si és senar o un quatre si és parell.

3a i 4a tirada de CURTS - aquestes dues tirades ja s'interpreten i es reparteixen. Si és una tirada senar, farem un tres, en canvi, si és una tirada parell, farem un dos.

3a tirada de LLARGS - No és important recordar si acaba cap a la dreta o l'esquerra. És per això que se li diu la tirada "tonta". Es repartirà de la següent manera: del número de tiratge de llargs se li han de restar deu compassos. Després, del número que se n'ha obtingut s'observa el següent:

Tirada senar:
- Si cau al primer, tant a la dreta com a l'esquerra, es farà un tres.
- Si cau al tercer, tant a la dreta com a l'esquerra, es farà un dos i un tres.

Tirada parell:
- Si cau a un canvi, tant si és a la dreta com a l'esquerra, es farà un dos.
- Si cau al segon, tant si és a la dreta com a l'esquerra, es farà un quatre.

4a, 5a i 6a tirada de LLARGS - aquestes 3 tirades s'han d'acabar forçosament a l'esquerra. S'han de tornar a restar els deu compassos i es repartirà de la següent manera:

Tirada senar:
- Si cau al primer a l'esquerra, es farà un tres.
- Si cau al tercer a l'esquerra, es faran tres dosos i un tres.
- Si cau al primer a la dreta, es faran dos dosos i un tres.
- Si cau al tercer a la dreta, es farà un dos i un tres.

Tirada parell:
- Si cau al segon anant cap a l'esquerra, es farà un quatre.
- Si cau al canvi anant cap a l'esquerra, es farà un dos.
- Si cau al segon anant cap a la dreta, es faran un dos i un dos.
- Si cau al canvi anant cap a la dreta, es faran dos dosos i un dos.

Tiratge - compassos que posseeix, per un cantó, la part dels curts d'una sardana, i per l'altre, els llargs.