Miquel Grau (Barcelona, 1968)
Revessaire i sardanista




 

Començà a ballar sardanes a la colla Brots Eulaliencs, l'estiu del 1985. A finals de la mateixa temporada va entrar al Grup Sardanista Roure, passant per diverses colles del grup fins a final de la temporada 1998. Actualment balla sardanes a les audicions i aplecs, i paral·lelament, segueix el Campionat Individual de Sardanes Revesses. Professionalment, treballa al Departament Penal de la companyia d'assegurances Depsa (pertanyent al Grup Catalana Occident).


 

 

 

Entrevista realitzada el 21/01/04
Data de publicació: març de 2004

  • A les persones que no han sentit mai la paraula revessa, què els hi diries que és?

La sardana revessa és una sardana on el compositor acostuma a voler-te enganyar per tal de que no sàpigues on acaben els curts i on comencen els llargs. A la gent no els deixa indiferents. O bé en són partidaris o bé les odien. El que no es pot fer és espantar-te pel fet de dir-se revessa perquè a vegades no és tan difícil de comptar-la.

  • Explica'ns una mica com vas entrar dins del món de les revesses.

Quan ballava a la colla Brots Eulaliencs, la persona que comptava la revessa moltes vegades l'errava d'un compàs. El que li sobrava dels curts, l'afegia en els llargs, i això em va picar la curiositat. Llavors, quan vaig entrar a la colla Roure, vaig aprofitar que a la colla hi havia en Víctor Sallés, el Campió de Catalunya de revesses (individuals i colles), perquè me n'ensenyés.

  • En què consisteix el Campionat Individual de Revesses?

Aquest any tinc entès que constarà de 16 concursos, repartits per a tot Catalunya, inclòs el de Ceret a principis de desembre. A cada concurs la cobla toca 8 sardanes revesses, cadascuna de les quals consta de 2 tirades de curts, 2 de llargs i 1 més de curts. Durant els concursos, es realitzen altres activitats: jocs pel públic, pels revessaires, berenars, etc. Fins i tot, al final de temporada es fa un dinar de germanor. L'any passat es va celebrar a Terrassa i aquest any es farà a Igualada.

  • Aquest any has quedat en 8a posició del Campionat Individual de Revesses. Quines creus que són les aptituds que ha de complir un bon revessaire?

El que es requereix per totes les feines: ganes i interès per aprendre. A més, el revessaire necessita molta oïda musical, vista, molta pràctica, equivocar-se moltes vegades al principi i saber-se controlar els nervis, que a vegades fan males passades.

  • En el transcurs de la teva participació al Campionat Individual de Revesses, explica'ns alguna anècdota divertida que hagis viscut.

Al principi d'organitzar el Campionat Individual de Revesses per la colla Roure, vam tenir la idea d'incloure una sardana revessa de broma enmig de la resta de les del Campionat. En vam fer una que el tiratge fos 4 compassos curts per 8 de llargs (les sardanes revessa no poden tirar mai menys de 16 de curts i 50 de llargs). Després, vam dir-li anticipadament a un participant quin era el tiratge i li vam demanar que lliurés la butlleta amb el tiratge al darrer compàs. Paral·lelament, li vam dir a un altre participant que protestés quan acabés la sardana tot dient que aquella revessa era il·legal. Doncs bé, tothom s' ho va agafar com una broma, però hi ha haver un altre participant que es va enfadar moltíssim. Moments després, quan es va adonar que era una broma, no se'n sabia avenir, i li va quedar la sensació d'haver fet el ridícul. Tothom va riure molt.

  • Què li recomanaries a una persona que vol aprendre a comptar revesses?

El mateix que he comentat abans respecte les aptituds d'un bon revessaire. Només hi afegiria que ha de tenir paciència. Un cop s'ha entès la teoria de com es resol una revessa, has d'anar poc a poc i t'has d'equivocar moltes vegades, doncs s'han de fer molts números. A vegades, tot i tenint experiència, també t' equivoques.

  • Quina importància creus que té la sardana revessa dins el món sardanista i quina creus que hauria de tenir?

Crec que tota la importància que se li dóna a la sardana revessa li donem els revessaires. Les persones que no en saben ho veuen com si allò no anés per a ells i fins hi tot els molesta que s'interpretin en un concurs de colles.

M'agradaria que la gent s'interessés més per aquest món, però em sembla que no hi ha solució. Potser sóc massa pessimista, però és el que realment penso. Actualment el nivell de les sardanes revesses acostuma a ser més fàcil que quan vaig començar a comptar-les.

  • Què en penses de la interpretació de les revesses per part de la cobla?

La veritat és que tocar una sardana a vista sense haver-la assajat prèviament és molt difícil, i a més si són d'aquelles tan monòtones que el músic es pot confondre de ratlla de pentagrama. Per tant, quan una cobla no està suficientment capacitada, n'hauria de tocar una de molt fàcil. Sinó, a vegades el revessaire ha d'esbrinar si allò que toquen és una diferència musical o bé és un "gall" de la cobla.

  • En el concursos de sardanes també s'interpreta i es balla una sardana revessa. Quines diferències destacaries amb les revesses que s'han de resoldre durant els campionats individuals?

En els concursos de colles només en toquen una, mentre que als individuals se'n toquen vuit.

En un concurs de colles pots fer un equip per intentar resoldre-la i evidentment en el concurs individual l'has de resoldre tot sol.

En els concursos individuals, al ser un lloc tancat (teatre, pavelló, etc.), tens més silenci i et pots concentrar i sentir millor la música, doncs comptes davant de la cobla. En canvi, en el concursos de colles les revesses es solen tocar a l'aire lliure i hi ha molt més soroll.

  • Quin missatge donaries a un jove per animar-lo a formar part d'una colla sardanista?

Sobretot, destacaria l'ambient sa que s'hi respira. Penso que quedar-se a casa davant la playstation o l'ordinador no és bo i impedeix que et relacionis amb els altres. En canvi, ballant sardanes coneixes gent, fas amics, vas d'excursió, jugues, vas a la discoteca, etc. En resum, es fan un munt d'activitats que si et quedes a casa, no faràs mai. Ballar amb una colla sardanista t'espavila.


© Grup Sardanista Riallera 2004. Resolució mínima 800 x 600 píxels