Joan Macià (Vic, 1940)
Sardanista i hortalà de professió

El món sardanista comença per mi el 1954. La professió que jo tenia, la ramaderia i l'horticultura, era molt difícil de compaginar amb la sardana en aquells anys degut a que les sardanes només n'hi havia els diumenges al matí o a la tarda i, per tant, a hores de cuidar el bestiar. I tractant-se del món de les colles encara era més difícil pels desplaçaments. Però, vaja, em vaig espavilar per ser-hi.
Més tard el món del camp va canviar, hi hagué més llibertat i les sardanes ampliaren i canviaren de dies i horaris; aleshores ja va ser una altra cosa.

Entrevista realitzada el desembre de 2004
Data de publicació: març de 2005

• Suposem que el teu ofici t'ha marcat radicalment la vida, oi?

Radicalment, no, ja que he pogut triar l'ofici i només m'ha marcat una manera de viure. En un altre ofici segurament hauria estat diferent.

• De petit, vas viure la sardana a casa o va ser en la teva joventut quan t'hi vas atansar?

A casa no hi havia cap sardanista; només tenia unes tietes que en sabien. Pràcticament van ser les colles sardanistes, n'hi havia vàries, i el seu aparador el que em va atreure cap aquest món

• Què recordes de l'ambient sardanista de la ciutat de Vic aquells anys?

En els primers anys no hi havia gaire res més. Després fou una diversió alegre i popular i més tard la cultura popular varià per altres diversions i d'altres simplement ballaren sardanes com a protesta antifranquista.

• Com i quan et vas integrar a l'Agrupació Sardanista de Vic?

Sóc soci de l'Agrupació des del 1954. Va ser en Josep Vergés, president de l'Agrupació, i en Miquel Ausió, de la colla Riallera i membre de l'Agrupació, que em van convidar a ser-hi com a jurita. Era el 1970.

• Quines responsabilitats hi vas tenir?

Primer vocal, després vocal d'audicions i aplecs, seguidament secretari i després el que va fer falta (enganxat a totes les comissions). A més:
-Secretari de la comissió organitzadora del 50è concurs de colles sardanistes (1975)
-Secretari de la comissió organitzadora de les Noces de l'Agrupació (1979)
-Vocal de la FESCO (Federació d'Entitats Sardanistes de la Comarca d'Osona)

També vaig ser el creador d'un curs de comptar i repartir la sardana a Ràdio Vic, amb la col·laboració d'en Josep Mª Pujol de l'Agrupació i de la M. Lluïsa Forcada de la colla Riallera i també enllaç amb les colles sardanistes de Vic

He estat col·laborador en l'organització de concursos i cursets de sardanes en altres poblacions.

Col·laborador en el Racó del Sardanista del setmanari Ausona.

El 1988, per raons de professió i canvi de població (me'n vaig anar a viure a Santa Eugènia de Berga), vaig acabar de meva tasca a l'Agrupació.

• Quin moments recordes més o van ser els millors?

Tots, perquè ho feia en voluntat, perquè era una experiència nova en cada càrrec o comissió, en treia un enriquiment cultural molt bo i en treia una relació molt bona amb la societat.

• Quina ha estat la teva relació amb la colla Riallera?

El meu sardanisme i la colla Riallera han anat una mica lligats. El 1954 en Manel Romaní i després en Miquel Ausió de la Riallera me'n van ensenyar i vaig acabar aprenent-ne amb una noia de la colla Gentils Parelles. M'hagués agradat ballar en colla però l'ofici i l'època, la postguerra, no m'ho varen permetre. És una assignatura que encara considero pendent!

El rodatge el vaig fer al carrer, en ballades i aplecs d'ermita i de fonts. El 1960 vaig fer la mili, per sort a Barcelona, i allà vaig disfrutar molt a la plaça de la Catedral i a la plaça de Sant Jaume, en mig de les colles sempre que podia o em deixaven. El 1962, de tornada a casa, ja més gran i amb més mitjans econòmics i de transport, el sardanisme es va ampliar i enriquir amb més ballades, aplecs més grans, concursos, novament contacte amb la colla, concerts i qualsevol altra manifestació sardanista, ciutats pubilles o manifestació cultural

També vaig pertànyer durant un temps a una colla socio-cultural i d'esplai i col·laboro amb el moviment parroquial del Remei, amb els escoltes i el grup de teatre de l'Orfeó Vigatà.

I novament em vaig reincorporar al món sardanista amb la intenció d'entrar a la Riallera, però l'edat i el meu ofici no va ser compatible amb les exigències d'en Manel Romaní, doncs apuntava massa alt.

Altra vegada vaig tornar a viure la sardana al carrer, fins al 1969, que vaig plantejar-me que hi havia d'haver quelcom més: la "organització", i vaig començar a tenir com a punt de mira l'Agrupació.

El 1970 vaig entrar a l'Agrupació i de rebot vaig tenir un peu a la colla ja que en aquell moment la relació colla-agrupació no era massa bona. En Romaní era molt aspre, però en canvi m'agradava més el caràcter de la Nati, la seva dona. Al final vaig ser bon amic amb en Manel, que em va fer un reciclatge en el ballar, em va ensenyar a ensenyar, a ensenyar a una colla, a fer entrenaments, a fer formació de la colla, i vaig aprendre com funcionaven els concursos, revesses, etc.

I amb l'Agrupació i colla vam fer els cursets de formació sardanista, els concursos de Vic i cursets a qualsevol població de la comarca. Amb la colla vaig assistir a alguna sortida de Setmana Santa, excursions, fontades, festes i cloendes de temporada i anades als seus concursos.

• Ha canviat al llarg dels anys?

El 1989 l'Agrupació plega i fins el 1993 no es torna a constituir. Aquí tinc un canvi amb la colla, doncs la colla es fa càrrec dels actes principals de l'Agrupació. Hi col·laboro en la seva organització. El 1990, ja instal·lat a Santa Eugènia, em quedo ja a la colla en qualitat de col·laborador i participo només en comissions i fent costat en tot el que fagi falta i segons les meves possibilitats.
El 1993 tornà a refer-se l'Agrupació i em convidaren a ser-hi però jo no puc participar-hi per raons familiars i la col·laboració amb la colla minva i queda reduïda a fets puntuals i només em quedo a la comissió del curset, la del concurs i la castanyada i els acompanyo als concursos sempre que m'és possible, fent de jurat de tant en tant.

-Tu has vist molts canvis en el món dels joves: de manera de vestir, de valors, de manera de comportar-se, el canvi en la relació entre els nois i les noies... Com veus els joves d'ara?

El món dels joves és sempre el mateix, actualitzat en cada generació. La manera de vestir va en funció de l'economia i de la moda imposada. Els valors, els mateixos, però els actuals són més reals, no imposats. La manera de comportar-se és diferent perquè els joves tenen més formació, més estudis i més diners (la caixa dels trons influeix). La relació és més igualada perquè les noies tenen més llibertat. Els d'ara estan dividits en dos sectors molt diferenciats, els bons són més bons i els dolents, més dolents.

• Què diries a un jove per engrescar-lo a conèixer la sardana?

Com que la moda és provar-ho tot, doncs que ho provi, que "no giri cua" i després que decideixi.

• Creus que actualment es promociona prou la sardana?

Doncs, no. Malgrat que hi ha molta gent o entitats que ho fan, la promoció es fa de vegades sobre l'interès a treure'n; i com que la sardana no és de masses, doncs punt.

• Qui ha de fer-ho?

Principalment l'Administració, que ja ho fa, però en el món de la cultura crec que ho fa poc.

• Què ens diries per acabar?

Uns agraïments: a en Manel Romaní de la colla Riallera, amb el qual vaig aprendre la part pràctica a en Josep Vergés de l'Agrupació, amb el qual vaig aprendre la part tècnica

Un desig: organitzar el centenari del concurs de colles sardanistes de Vic (2005)
Organitzar el 100è concurs (2025)

Vàries alegries: 1ra la primera sardana ballada a la plaça de Vic el març de 1954 sota la mirada atenta del meu avi
2na Una sardana escrita per en Xavier Baurier ("En Joan Sardanista")
3ra Cinc colles sardanistes (Riallera, Montseny, Arquiris, Llitons, Gínjols) uniformats ballant la "meva sardana" a la plaça de Vic el novembre de 2004, cinquanta anys després, amb la companyia de la meva mare, de 90 anys.
4a L'estudiant de Vic en bronze lliurat per l'Excel·lentíssim Ajuntament de Vic

Un acudit: si fos compositor, escriuria el "Cara al sol" en versió de sardana revessa.

I per acabar, una sardana vigatana.